2016/10/11

VIVIR DEL ARTE


"... Acaba de vindre de Basilea, i ara ha estat preseleccionada per a la beca del col·legi de Roma. Es considera nòmada i passa llargues temporades fora, però sempre regressa a la seua casa del carrer de Cadirers, “el meu amor”. “Necessite viatjar molt. València és morta culturalment, i necessite refrescar-me, veure coses, posar-me al dia… València no ofereix res i t’obliga a emigrar. Una de les coses més amargues del meu retorn de Londres ha estat descobrir que molts dels meus companys han abandonat aquesta ciutat. És dramàtic! Ser artista t’exigeix molts sacrificis, moltes renúncies que la gent no coneix: en general, amb les beques que et concedeixen no s’accepta la presència de la parella ni, de bon tros, els fills. Si tens un fill s’ha acabat!”. Li pregunte si ha pensat de tindre’n, de fills, i em diu que no: “Jo amb Lope en tinc prou!” i riu, amb la dentadura blanca i poderosa. “Abans tenia un gat, de nom ‘Hijo’... Però no, no vull fills. La maternitat en l’art és el més gran perill que hi ha! Fixa’t que, fins a quaranta anys, hi ha igualtat, però a partir d’aquesta edat en les exposicions tot són homes. La precarietat de la nostra faena et condemna a viure com pots, a sobreviure”..."

Imagen y texto encontrados aquí.

No hay comentarios: