"... Acaba de vindre de Basilea, i ara ha estat preseleccionada per a la beca
del col·legi de Roma. Es considera nòmada i passa llargues temporades
fora, però sempre regressa a la seua casa del carrer de Cadirers, “el
meu amor”. “Necessite viatjar molt. València és morta culturalment, i
necessite refrescar-me, veure coses, posar-me al dia… València no
ofereix res i t’obliga a emigrar. Una de les coses més amargues del meu
retorn de Londres ha estat descobrir que molts dels meus companys han
abandonat aquesta ciutat. És dramàtic! Ser artista t’exigeix molts
sacrificis, moltes renúncies que la gent no coneix: en general, amb les
beques que et concedeixen no s’accepta la presència de la parella ni, de
bon tros, els fills. Si tens un fill s’ha acabat!”. Li pregunte si ha
pensat de tindre’n, de fills, i em diu que no: “Jo amb Lope en tinc
prou!” i riu, amb la dentadura blanca i poderosa. “Abans tenia un gat,
de nom ‘Hijo’... Però no, no vull fills. La maternitat en l’art és el
més gran perill que hi ha! Fixa’t que, fins a quaranta anys, hi ha
igualtat, però a partir d’aquesta edat en les exposicions tot són homes.
La precarietat de la nostra faena et condemna a viure com pots, a
sobreviure”..."
Imagen y texto encontrados aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario